De Montse
Dona catalana, emprenedora en molts moments de la vida, casada, mare dos fills increïbles i dues joves que no podien ser millors.
Reconeguda a la ciutat per la meva llarga trajectòria professional dins el món publicitari.
Tot sembla un somni… però tot queda en un no res, quan l’ombra de l’atur et toca.
Tenir 55 anys i ser dona és igual com deixar d’existir.
Quan ets capaç de començar a exterioritzar que no tens feina la gent intenta animar-te:
– No et preocupis amb els contactes que tu tens de seguida en trobaràs.
però al cap dels mesos acabes per odiar aquesta frase.
El temps va passant… Foment, Cecot, Infojobs, i no ens oblidem les múltiples ETT. Sí, trobaré feina. Recordeu la forma tradicional, currículum a la mà, al menys pensava… per reduir gastos no puc anar al gimnàs, guardarem també el cotxe al garatge i unes sabates còmodes i toca caminar pels polígons de la ciutat.
Quan et truquen, si tens una mica de sort, per anar a fer una entrevista de feina, les primeres tens esperança… «aquesta serà la bona…» però després tots son excuses:
- L’edat.
- Tens un currículum molt bo….. però no ets apte
- Perquè no tens animal de companyia, ( no és una broma, és real)
- 1 setmana de prova sense cobrar – una nova forma de tenir treballadors durant les setmanes del «casting» sense pagar’ls-hi un sou ni assegurança.
- etc
Al final he acabat fent un curs de nivell 1 d’auxiliar administratiu juntament amb una gent increïble, el 90% dels companys són immigrants que han vingut a buscar a Catalunya una oportunitat com la que busco jo. És un curs de mes de 600 hores lectives + 40 de pràctiques aproximadament.
Només desitjo que a l’empresa que vagi a fer 40 hores de pràctiques, finalment aconsegueixi el premi desitjat després de tota una vida treballant i creant idees per la ciutat… Un contracte de feina!
Existim, Unim Experiència 
Deja un comentario