On s’ha d’ensenyar el Civisme? A l’escola? Al carrer? L’ensenya les lleis de què ens “dotem”?

L’escola, i amb això em refereixo a la institució educativa, ja té prou maldecaps com perquè ara se li afegeixi una nova assignatura que digui que un paper s’ha de llençar a la paperera i no al terra, o que s’hagi de dir “bon dia” a tothom cada dia al matí. Penso que és un problema que va més enllà de l’escola i que entra en concurrència amb altres causes.

El carrer ens mostra d’una manera ben clara com tenim de ben posat el nostre cap (digueu-ne intel·ligència, sentit comú, etc). La societat que permet que s’embrutin els carrers o que pensi que com que el carrer no és casa meva és igual que s’embruti, ens mostra el grau d’irresponsabilitat. De vegades veiem un home o dona que neteja el portal de casa seva igual com ho faria dins de casa seva. Aquesta persona estima la ciutat. És a dir, la persona que avantposa la comunitat abans que l’individu és la persona cívica. L’individu que té animals de companyia i que deixa pixar el gos a una cantonada, encara que reculli les caques del gos al carrer, no és cívic.

Senzillament, no ha de permetre-ho. No és mostra de civisme, ans el contrari. Existeixen els pipi-cans.
Totes les festes clandestines, il·legals, en què es permet embrutar el sòl públic, dins i fora la ciutat, perden el nom de festa i passen a ser una altra cosa. Per exemple la platja, els carrers de la ciutat, un descampat al mig del bosc, una fàbrica abandonada. Sovint, hem de mirar on trepitjar per no endur-nos res a casa.

Finalment, parlarem del problema del soroll. Moltes vegades veiem ara a l’estiu festes a la ciutat, sigui la plaça o a dins d’un pis, que s’allarguen fins a la matinada i fan soroll, canten i no deixen descansar el veïnat. Aquest, cansat de no poder dormir truca a la policia i aquesta no pot fer res més que dispersar-la, allunyant momentàniament el problema i posposant la seva tornada.

El tema se’ns ha escapat de les mans?