Encara que volguem que la nostra vida sigui atea o agnòstica, la nostra cultura cristiana o catòlica envolta molts elements importants de les nostres vides.

Un d’ells és el sentiment de sacrifici, de suar, d’aguantar el què sigui per un benefici futur, de creure que hem d’esforçar-nos ara per demà i moltes altres versions d’un mateix concepte que és la culpa i el remordiment.

Creguis o no creguis en una ens superior, les nostres accions, pensaments, sentiments van lligats a una consciència que porta un megàfon molt potent.

A la feina és un dels llocs on el sentiment de submissió a un element suprem, ja sigui el superior o el concepte de tenir feina, genera una paràlisi de les nostres voluntats i una acceptació del que sigui. Quan comentem amb la gent que la nostra feina no ens omple, o que la situació no ens és agradable i que voldríem fer un canvi, sovint les respostes que ens fem a nosaltres mateixos són de sotmetiment al mal moment que estem visquent perquè esperem un benefici posterior. Frases com: «això fa currículum», «el jefe canviarà», «sort que tenim feina», entre d’altres frases.

El sacrifici com a mitjà per aconseguir un benefici és la lacra que ens persegueix constantment. Canviem-ho per paraules més positives:

• Esperança
• Il·lusió
• Voluntat
• Empoderament
• Valentia
• Gratitut
• Lluita
• Victòria
• Esforç

Quines més proposeu?

Siguem sincers amb nosaltres mateixos i acceptem el que sentim i pensem, per veure si podem canviar la nostra realitat. No està comprovat científicament que tots els sacrificis que facis a la vida tindran un benefici.