Quin turisme volem? Volem un turisme de baix cost que vol un apartament de baix preu i fer festa fins a la matinada? O un de qualitat?

El turista, sovint de nivell adquisitiu més alt que el nostre, ens visita per veure allò que no hi ha o que li falta al seu país. És bo que vingui perquè la seva estada ens deixa riquesa econòmica. Serà benvingut sempre. A més, ve amb la idea de passar-s’ho bé, i això és lícit. De vegades, el turista es relaciona amb la gent autòctona i en surten bones amistats, … fins i tot s’arriba a integrar al nou país com un més. El turisme, per tant, no és dolent en si, si és respectuós. I el que no n’és? Aquest més val que no vingui. Quines formes presenta?

Un és aquell turista que pensa que com que hi serà pocs dies farà el que li vindrà de gust. Aquest és el que s’emborratxa, fa soroll, embruta els carrers, pensant que no passa res ja ho recollirà tot la brigada de neteja. Fins i tot, enfrontar-se amb les autoritats. 

Una altra modalitat de turista és el que practica “balconing”. Després volen denunciar l’hotel perquè ha permès que el seu familiar es matés. 

Per què ve a casa nostra i fa el que fa? Perquè allà d’on ve no ho pot fer. Per què aquí sí? 

Una part de la culpa la té el civisme o l’incivisme de la gent, però aquest és un tema per un altre post. 

Una altra part la té la legislació. Si en un espai no hi ha normes, llavors no hi ha ordre ni concert, és la selva, tot és possible. Però si hi ha una norma clara, llavors s’ha de complir i també, si cal fer-la complir. 

La quasi extrema necessitat del turisme, per donar mostres de modernitat, ha provocat l’especulació immobiliària i gràcies a això la nostra Costa Brava, una de les millors i, fins fa uns anys més verges d’Europa, ha estat sistemàticament destruïda. El paisatge costaner de Catalunya ha canviat llastimosament cap a un bosc d’hotels que fan malbé el paisatge d’abans.

La població autòctona ha de poder viure de l’economia pròpia. Ha de tenir una economia estructuralment forta i sostinguda com per no haver de necessitar uns diners que venen estacionalment, però d’aquí a veure la realitat actual. L’economia d’un país no pot estar basat en bona part del turisme ja que només farà diners uns mesos l’any. Què fa els altres mesos? 

Una economia així és molt feble, i això s’ha vist no fa gaire amb l’estat d’alerta degut a la pandèmia del covid-19. Molts hotels i restaurants han hagut de tancar perquè no venien turistes. 

Si només depenem del turisme, anem arreglats.