De Cristina

Avui és el dia de la dona i m’ha donat ànims per tornar a remuntar el meu projecte de blog que vaig començar l’any passat.

Durant aquest temps m’han passat moltes coses i he pensat amb molts temes per comentar amb tothom, però em costava trobar el moment per fer-ho. Aquestes experiències i la gent que he conegut m’han confirmat que encara tenim molts temes a lluitar i no podem estar sense fer res.

Formo part del grup de Fridays for Future de la meva ciutat. Ja sé que és un moviment dels joves, però he trobat en aquest grup petit de nois i noies el meu retrobament amb la Cristina adolescent, que volia fer la revolució però que es va quedar en un no res. Jo sempre he sigut una persona amb moltes idees i amb esperit innovador, però ho deixo clar que només és un esperit, perquè després he tingut tota la por del món per no avançar i qualsevol entrebanc m’ha fet tirar endarrere.

Sempre tinc ganes d’aprendre més i més i més, però després m’ha costat el trobar el camí per posar en pràctica els meus coneixements. I amb les ganes de participar amb projectes socials, he decidit ajudar als joves i lluitar per un futur millor. No sóc mare ni tinc el pensament que haig de lluitar pels fills, però sí que vull que el temps que estigui aquí (la terra) vull col·laborat en temes que m’omplin i donin valor afegit a les persones.

Per una banda segueix Existim amb el mateix esperit de donar veu a tothom i alhora comença una nova visió perquè les paraules es converteixin en accions.

Així que endavant!