de Cristina

Ja ha passat una setmana de Sant Jordi i seguint una mica el que vaig comentar al meu últim post, ens tornem a trobar amb la mateixa situació de separar les coses, etiquetar-les, si no ets és que vas en contra i mil versions més per dividir el món en blanc i en negre.

Segur que per whatsapp hem rebut dibuixos i frases per dir que la princesa ja no necessita el cavaller que la vinguin a rescatar, hem vist dracs que es fan amics de Sant Jordi i Sant Jordis que ja no són ni cavallers medievals. Tots aquests canvis tenen per objectiu ser políticament correctes dins la societat del segle XXI.

Si no ens agraden els contes d’abans, expliquem de nous, però fem-ho bé on tothom és protagonista sigui home o dona o animal. No cal canviar-ho cap a l’altre extrem…

Crec que el que hem d’ensenyar és que a la llegenda de Sant Jordi el cavaller salva a la princesa, però que a altres contes la princesa salva el cavaller.

El dia a dia les dones ajuden als homes i els homes ajuden a les dones i no hi ha res de dolent. Entre tots ens ajudem o ens salvem o ens rescatem sigui el que sigui el que tinguis a l’entrecuix, tot vindrà de l’estima que tenim entre nosaltres i les capacitats per ajudar-nos.