de Ester

Cada cop m’agrada més experimentar la llibertat com a dona…Una llibertat que m’he hagut d’apropiar mica en mica, i a força de pensar per mi mateixa.

He viscut sempre lluitant pels meus ideals: la formació, el coneixement, la llibertat econòmica, d’expressió i per damunt de tot, la llibertat de ser jo mateixa; Ester, dona i nascuda als anys 70. Aquest esforç m’ha costat deixar moltes coses pel camí: la imatge social que s’espera de mí com a dona, la incomprensió social i la solitud i  les roses i la glòria de passejar-me per un camí fàcil i lliure d’obstacles. Però no hi ha esforç sense recompensa: a dia d’avui sóc feliç amb el camí que m’he obert: visc a Suissa, treballo d’un ofici que a Espanya no és molt reconegut, però a Suissa sí (sóc Terapeuta Ocupacional; treballo per fer la vida fàcil a persones amb discapacitat), ja que l’individu i el seu benestar compten molt, en aquest país  I per últim, visc amb la meva parella i el meu petitó de 6 mesos, que als 44 anys, va venir el món, de manera volguda i ben desitjada.

Recompenses que s’escapen de tot el que mou el món i  la manera en que el món vol que es moguin les coses: el capitalisme, i les titelles del capitalisme així com totes aquelles   desigualtats que ho faciliten, com és la desigualtat de gènere.

Felicito també a la Cristina, per voler donar veu a totes aquestes dones  per donar veu a totes i cadascuna de les lluites que de la primera a la última duem a terme.

I l’animo a continuar treballant per aquesta causa tant noble.

I per acabar vull il·lustrar el tema de la desigualtat de genère amb  el discurs de la Isabel Allende, en el que parla clar. Caldrà que vosaltres lectors, us  poseu les ulleres que permeten  enendre un discurs diferent 😉

Bona tarda i bona audició…