de Cristina

Fa un any que estic a l’atur perquè volia fer un canvi i tirar endavant projectes personals que van per bon camí però molt a poc a poc. He aprofitat aquests mesos per formar-me amb Lideratge d’Equips, Màrqueting, SAP, Excel, Emprenedoria Social, Sostenibilitat en els esdeveniments, Anglès, Gestió de Projectes i cuina vegana. Els últims mesos només faig que rebre i rebre informació.

Avui, mentre espero que em diguin alguna cosa d’una feina…, he buscat informació d’ofertes de treball, he llegit blogs sobre SCRUM, he mirat un vídeo sobre Copywritting i he seguit les notícies d’actualitat… tinc el cap que aviat m’explotarà.

Vivim en un món amb un excés d’informació que et fa sentir ignorant. Representa que tenir informació és tenir coneixement que t’ajudarà a decidir millor, com a mínim és la teoria. Doncs noto que tenir massa informació o tenir tants llocs on aconseguir-la a vegades et fa dubtar més d’on ets i on vols anar.

Us posaré dos exemples:

1. Mirant els requisits de les ofertes de feina em desconcerten. Demanen coneixements específics en sectors específics, bàsicament volen una persona que hagi nascut i s’hagi format per aquella feina.
   Després em pregunto: «Jo no entenc d’aquest sector i tampoc tinc una experiència de 5 anys amb aquest programa però… podria fer la feina? Valoraran els meus altres coneixements?» I entre pregunta i pregunta dubtant si enviar el currículum o no, em poso a buscar la informació que em falta per decidir-me
2. Miro el que demanen, investigo si que el volen és fàcil d’aprendre o potser és el mateix que he fet sempre però ara li diuen un altre nom. Entro a blogs, centres de formació, miro un youtube i si cal, li pregunto a algú conegut per acabar dubtant més que abans. Ja no sé què sé i què no sé.

Em sento que he estat estudiant tota la vida i quan em trobo davant de l’examen no recordo res.

M’he quedat en blanc!